Categoria: Futbol base

El CE Apa Poble Sec ha organitzat el Torneig Futbol Sec del proper dissabte 26 de setembre amb la col·laboració del Districte Sants-Montjuic. Amb una participació total de dotze equips en categoria d’alevins, quatre d’ells del club, esperem viure a La Satàlia una jornada divertida i plena de futbol.

Els equips queden dividits en grups de tres i el format en fase de grups serà de triangular. El millor classificat de cada grup accedeix a les semifinals. Respecte als partits, aquests són de dos quarts de quinze minuts cadascun. Per consultar els grups, feu click aquí.

El torneig iniciarà a les 09:00 amb els primers partits de la jornada i acabarà a les 15:00 amb l’entrega de trofeus. Per consultar els horaris de la fase de grups, feu click aquí. Per consultar els de la fase final, aquí.

A La Satàlia comptarem amb la participació dels nostres Aleví B, Aleví C, Aleví D i Aleví E. Participen també la UE Sants, el CF Barceloneta , el CF Imperio, la Penya Barcelonista Barcino, la UD Parc i el Turó de la Peira.

Força Apa!

Les anècdotes de com els porters comencen la seva etapa sota els tres pals, amb samarretes diferents de l’equip, sent l’ésser estrany d’un esport que es juga amb els peus però amb potestat per fer servir les mans, són curioses. Pel club han passat històries de tota mena. El jugador alt que arribava al travesser abans que els altres. La del jugador que va substituir al porter titular, que aquell dia es trobava malalt. La del que va néixer amb els guants posats. I la del germà, que ja era porter. Així, d’aquesta última manera, arranquen els deu anys de l’Iván Pérez a La Satàlia. Gairebé tota una vida entre nosaltres.

Dels moments més destacats amb ell trobem aquell aleví que va competir a Primera Divisió, fita extraordinària que no va tenir el millor desenllaç a la classificació. I després d’una irrupció explosiva li va tocar desaccelerar. Temporades on al cap de l’Iván col·lisionaven dues idees: la presa per millorar amb la lentitud que tot procés requereix. I va acabar a l’Infantil B, on es va fer gran. Que tenia una tècnica privilegiada ho sap tot qui l’ha tingut. La comunicació, el joc de peus, les passades amb els laterals… El so que produeix la pilota quan contacta amb la goma dels seus guants era pur. Sonava sec, perfecte. Acurat. A més, feia pinya al vestidor i s’erigia com un dels líders de l’equip. O família, tal com ell l’anomena.

I el que ha demostrat el pas a cadet, amb una divisió superior i el confinament per mig, és que els dubtes sobre el seu posicionament i el físic forma part del passat. De fet, a les Setmanes de Tecnificació del club, va ser dels millors. El seu impacte als partidets era irreal tenint en compte que jugava contra juvenils de tercer any.

Sempre àgil, ràpid de reflexos i moviments i buscant l’equilibri entre la sobrietat i l’espectacularitat dels salts. Sona com una llaminadura explicar tot allò que fa l’Iván amb la pilota en joc, però també és important assenyalar al porter quan l’acció es desenvolupa lluny de la seva porteria. Es mou de meravella i dirigeix. Si ets defensa central amb ell, l’has patit. Malgrat això, quan l’àrbitre xiula el final, l’abraces i li agraeixes el suport.

“Espero que segueixi evolucionant tal com va fer la temporada passada, que cregui en les seves possibilitats i guanyi en confiança. Sobretot, també, que s’exigeixi més”. Aquesta ha sigut la xerrada del Xavi Carreras, el seu entrenador, amb ell. Ha pres nota i ho ha gravat en pedra.

La posició de porter ha sofert una evolució inesperada en els darrers anys. La seva rellevància en la connexió i relació amb el joc ha augmentat. Malgrat això, veiem a un porter com la pedra angular d’un equip guanyador? Pot un porter liderar des de l’aspecte futbolístic a un equip que aspira a quedar a la mitja taula alta de la lliga? Tant l’Iván com el Xavi Carreras són qui ha de respondre, però deu anys al club valen el vot de confiança.

*Aquest text forma part de la nova secció informativa del CE Apa Poble Sec, Cromos, on presentarem bimensualment diferents jugadors del club.

El futbol té un component estètic important. No podem negar que en un esport on prima el highlight, l’entrenador vulgui jugadors “amb toc” a la plantilla. Però, i quan un jugador junta en un perillós còctel una qualitat gairebé insultant amb la capacitat per incidir en el plantejament del rival i el marcador? Aquest és el Dorkis Pérez, extrem del Juvenil A que, després d’un any fora, torna a l’Apa. “Necessito trobar-me amb la meva gent, amb el barri, amb els amics”, comenta.

Amb una figura lleugera, el Dorkis intenta amagar el que, en tres o quatre tocs, ja és inevitable. De peus trapelles, beneït amb una tècnica depurada que no s’ensenya als entrenaments sinó al carrer Blai sota el paraigua de la intuïció i la diversió, els seus recursos al camp estan deformats per l’edat i el talent: el regat com a escapatòria constant, com a modus operandi. “A mi em diverteix la finta. Un partit clau per la temporada i fintar”, manifesta entre somriures.

Per sobre de qualsevol definició que els seus entrenadors puguin donar, ell és un regatejador que entén els reptes que el rival planteja. L’esperit lúdic del futbol, fet que tendeix a oblidar-se a mesura que un creix i busca més pragmatisme, preval en el Dorkis per sobre de qualsevol altre, pel que es dedica a flirtejar amb el regat, les fintes i les sotanes. Escorat a la banda esquerra, els seus recursos es fan tan grans que el Gerard Trives, el seu entrenador, no pot fer més que somniar. Els seus companys d’equip, al contrari, volen ja despertar del somni en què els confirmaven el seu fitxatge per tornar a jugar tots junts. “Tots som conscients que tenim una gran plantilla. I ens considerem una família. Volem millorar els resultats de la temporada passada i ens esforçarem fins al final per l’ascens a Preferent”.

Amb la majoria d’edat complerta i aquest com el seu quart any al club en una segona etapa, el Dorkis és un altre dels nens pròdigs del 2002, encara que no deixa de ser un “nen”. En la seva condició de juvenil, de les seves cames fines però fortes com un cable surten xuts cap a l’escaire. Perquè només busca l’escaire. I ho aconsegueix. Això, o s’escapen per dalt. “L’entrenador espera progressió i millora. Asseguro donar el 100%. Tinc moltes ganes per començar i des del club m’han confirmat un projecte esportiu il·lusionant, un amb què sentir-me a gust i seguir creixent com a jugador”, declara.

Resulta fascinant apropar-se als jugadors del nostre futbol base i descobrir a aquells que són realment bons, però que intueixes que ho seran encara més. El Dorkis torna a La Satàlia, i encara li queda molt futbol pendent, però ja ha aconseguit deixar-se caure com un dels més futuribles pel primer equip. Ha de ser-ho. I no, com tot privilegiat, el Dorkis té el poder de fer creure a la resta que poden sortir jugadors similars quan, en realitat, només podem admirar i riure després del seu regat, exactament tal com fa ell.

*Aquest text forma part de la nova secció informativa del CE Apa Poble Sec, Cromos, on presentarem bimensualment diferents jugadors del club.