Autor: adminApa

L’Eric Garí va canviar el passat estiu de club per arribar al CE Apa Poble Sec. Forma part del Juvenil A i l’objectiu de salvar la categoria s’està resistint. A més, a la tercera jornada de lliga es va lesionar per diversos mesos, i fins fa unes setmanes que no ha tornat a jugar. Parlem amb ell…

L’anterior estiu decideixes canviar de club i fitxar per l’Apa. Com et vas decidir per aquest club?

Va ser difícil. Feia bastantes temporades que jugava allà i em sentia a gust, però l’Oscar Lorenzo va venir a buscar-me i, després d’una bona estona parlant amb ell sobre el projecte i el club, vaig decidir que l’opció ideal era la de fer el salt a Primera Divisió de juvenil. Els dos sabíem que l’objectiu era salvar la categoria, i després de pensar-ho amb la família, vàrem estar d’acord en venir.

Fitxes, fas la pretemporada amb l’equip i a les tres jornades pateixes una lesió.

Sí, el moment va ser duríssim. Tornava de les vacances i tenia unes ganes immenses per posar-me a jugar amb els meus nous companys, però una desafortunada lesió va fer que estigués fora del terreny de joc moltes setmanes. Veia els partits des de fora i les ganes de jugar podien amb mi.

Com t’ha ajudat el club des d’aleshores?

No podria demanar més. Tots han estat molt a sobre meu i els hi estic agraït. El president Oscar Carrillo s’ha preocupat constantment per la meva situació i ha seguit molt de prop l’evolució de la meva lesió. També l’Oscar Lorenzo, amb qui he tingut un contacte constant.

Què et sembla la nova junta directiva?

Veig gent il·lusionada, amb ganes d’esforçar-se i treballar. A l’anterior no l’he viscut tant com altres persones, però sí que he tingut converses amb la nova junta directiva i em transmeten bones sensacions. Sento el club com una família i com una segona casa.

Veure com l’equip no tira cap endavant mentre tu ets fora per lesió, costa. Com ho superaves?

Tenia clar que el temps que fos fora, aportaria a l’equip el màxim, i que en el moment de tornar a jugar, res havia acabat. Queda encara molta lliga i l’objectiu de la permanència encara es pot assolir

Vas començar la temporada a un gran nivell, dominant el mig del camp.

He de dir que vaig començar jugant com a davanter des de benjamí. Un dia vaig marcar tres gols i l’entrenador, des d’aleshores, em va deixar allà. Després, amb el salt al camp gran, em van dir que si de veritat volia marcar el ritme, havia de jugar com a migcampista, i això és el que intento fer.

Sóc partidari de tenir la pilota. Si no la tinc, m’emprenyo, i sóc més partidari de fer cansar el rival per anar darrere d’ella que de cansar-me jo per transicions ràpides. Qui ha de córrer més és la pilota, no el nostre equip.

Com veus en aquests moments a l’equip?

Ens vàrem acostumar a patir. L’equip sortia a jugar el partit i la primera part anava genial. Competíem, teníem ocasions i, fins i tot, ens avençàvem en el marcador, però a les segones parts tota l’alegria s’acabava.

Sabem que és una qüestió més mental de l’equip i penso que el Blai Martí ho està solucionant. Ell pretén donar a l’equip un gir anímic, ja que sap perfectament que som un equip prou qualificat com per salvar la categoria. Com he dit anteriorment, queda encara mitja lliga i no pensem donar-nos per vençuts.